Nacionalitat Espanyola

Nacionalitat per espanyols d'origen

Són considerats espanyols d’origen:

  • Les persones nascudes de pare o mare espanyols.

  • Els nascuts a Espanya de pares estrangers, si almenys un dels progenitors ha nascut a Espanya (s’exclouen els fills de diplomàtics).

  • Els nascuts a Espanya de pares estrangers si ambdós manquen de nacionalitat (apàtrides) o si la legislació de cap d’ells no atribueix cap nacionalitat al fill. En aquest cas, es pot iniciar un expedient al Registre Civil del domicili per declarar la nacionalitat espanyola amb valor de simple presumpció.

  • Els nens nascuts a Espanya de progenitors desconeguts. Es presumeix que han nascut a Espanya aquells menors el primer lloc de residència conegut dels quals sigui territori espanyol.

  • També són espanyols d’origen els menors de 18 anys adoptats per un espanyol. Si l’adoptat té més de 18 anys, podrà optar per la nacionalitat espanyola d’origen en el termini de dos anys des de la formalització de l’adopció.

Nacionalitat per possessió d’estat

Tindrà dret a la nacionalitat espanyola la persona que l’hagi posseït i utilitzat durant deu anys, de forma continuada i de bona fe (sense tenir coneixement de la seva situació real, és a dir, que en realitat no és espanyol), en base a un títol inscrit al Registre Civil.

La nacionalitat espanyola no es perdrà encara que s’anul·li el títol inscrit. L’interessat ha d’haver mantingut una actitud activa en la possessió i utilització de la nacionalitat espanyola, és a dir, comportar-se com a espanyol, tant en l’exercici dels seus drets com en el compliment dels seus deures envers l’Estat espanyol.

Nacionalitat per opció

L’opció és un benefici que la legislació espanyola ofereix a determinats estrangers per tal que adquireixin la nacionalitat espanyola. Poden optar-hi:

  • Les persones que estiguin o hagin estat sotmeses a la pàtria potestat d’un espanyol. Aquesta opció venç als 20 anys, tret que per la seva legislació personal no assoleixin la majoria d’edat als 18 anys, en aquest cas el termini serà de dos anys des que assoleixin la majoria d’edat.

  • Les persones el pare o la mare de les quals hagi estat espanyol i hagi nascut a Espanya.

  • Les persones la filiació o naixement de les quals a Espanya es determini després dels divuit anys. En aquest supòsit, el termini per optar és de dos anys des que es determina la filiació o el naixement.

  • Les persones adoptades per espanyols després dels divuit anys. En aquest cas, es podrà optar fins a dos anys després de la constitució de l’adopció.

Nacionalitat per residència

Aquesta via d’adquisició requereix una residència legal, continuada i immediatament anterior a la sol·licitud durant deu anys a Espanya. Hi ha casos en què el període de residència exigida es redueix:

  • Cinc anys: per a persones refugiades.

  • Dos anys: per a nacionals de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal, o persones d’origen sefardita.

  • Un any:

    • Els nascuts en territori espanyol.

    • Els que no van exercir correctament el seu dret a obtenir la nacionalitat per opció.

    • Els que hagin estat legalment sota tutela, guarda o acolliment d’un ciutadà o institució espanyola durant dos anys consecutius, fins i tot si continuen en aquesta situació en el moment de la sol·licitud.

    • Els que portin un any de matrimoni amb un espanyol o espanyola, sense separació legal ni de fet.

    • El vidu o vídua d’un espanyol o espanyola, si en el moment de la defunció no estaven separats legalment ni de fet.

    • Els nascuts fora d’Espanya de pare o mare (també nascuts fora d’Espanya), avi o àvia, sempre que tots ells haguessin estat espanyols d’origen.

Nacionalitat per carta de naturalesa

Aquest procediment és de caràcter graciós i no es regeix per les normes generals del procediment administratiu. La nacionalitat és atorgada o denegada discrecionalment pel Govern mitjançant Reial decret, després de valorar circumstàncies excepcionals.

Pèrdua i conservació de la nacionalitat espanyola

Com es perd la nacionalitat?

Es perdrà la nacionalitat espanyola quan:

  • L’interessat estigui emancipat, resideixi a l’estranger i adquireixi voluntàriament una altra nacionalitat. Pot evitar-se aquesta pèrdua si en el termini de tres anys es declara la voluntat de conservar la nacionalitat espanyola. La nacionalitat de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial o Portugal no provoca aquesta pèrdua.

  • Estant emancipat i residint a l’estranger, utilitza exclusivament durant tres anys la nacionalitat que tenia abans de l’emancipació. També es pot evitar declarant la voluntat de conservar-la en aquest termini.

  • Renúncia voluntària per part de l’emancipat que posseeix una altra nacionalitat i resideix habitualment fora d’Espanya.

  • Els nascuts a l’estranger de pare o mare també nascuts fora d’Espanya, que no declarin la seva voluntat de conservar la nacionalitat en el termini de tres anys des de l’emancipació o la majoria d’edat.

Els que no siguin espanyols d’origen, com ara els que van adquirir la nacionalitat per residència, la perdran si:

  • Utilitzen durant tres anys la nacionalitat a la qual van renunciar en adquirir la nacionalitat espanyola.

  • Presten servei militar o ocupen càrrecs polítics en un altre Estat contra la prohibició expressa del govern espanyol.

  • Una sentència ferma declari que hi va haver frau, ocultació o falsedat en l’adquisició de la nacionalitat.

Lloc per declarar la conservació de la nacionalitat

La declaració es realitza als Consolats d’Espanya a l’estranger, que exerceixen funcions de Registre Civil.

Recuperació de la nacionalitat espanyola

Com es pot recuperar la nacionalitat?

Una vegada perduda, la nacionalitat espanyola es pot recuperar (article 26 del Codi Civil), si es compleixen els següents requisits:

  • El sol·licitant ha de ser resident legal a Espanya. Aquest requisit no s’aplica als emigrants ni als seus descendents. També pot ser dispensat pel Ministre de Justícia si hi ha circumstàncies excepcionals (ex: serveis benèfics a entitats espanyoles, Ordre del Ministeri de Justícia de l’11 de juliol de 1991, BOE del 24 de juliol de 1991).

  • Declarar davant l’Encargat del Registre Civil la seva voluntat de recuperar la nacionalitat.

  • Inscriure la recuperació de la nacionalitat al Registre Civil.

Quan cal autorització prèvia del Govern?

L’autorització prèvia és necessària per recuperar la nacionalitat si aquesta es va perdre per persones no espanyoles d’origen, en els casos següents:

  • Haver utilitzat durant tres anys la nacionalitat a la qual es va renunciar en adquirir la nacionalitat espanyola.

  • Haver prestat servei a l’exèrcit o ocupat càrrecs polítics a l’estranger en contra de la prohibició expressa del Govern.

  • Quan una sentència ferma declari que hi va haver frau, ocultació o falsedat en l’adquisició.

Lloc per sol·licitar la recuperació de la nacionalitat

La sol·licitud s’ha de presentar al Registre Civil del domicili del sol·licitant. Els Consolats d’Espanya també exerceixen aquesta funció.

Obtenció del formulari

Es pot obtenir al Registre Civil del domicili o al Consolat.

¿Necesitas ayuda?